Per sortir del cercle viciós del dolor persistent has de comprendre què és el dolor i com funciona.

I per comprendre com funciona, tenim la metàfora de l'incendi.

Atén bé perquè aquesta metàfora pot ser un abans i després per resoldre el dolor.

Suposem que tens una alarma antiincendis a casa teva, per si de cas. El que t'interessa és que s'activi quan detecti la quantitat de fum suficient que precedeix un possible incendi.

Això s'entén perfectament.

Quan hi ha un incendi ens interessa que s'activi l'alarma per assabentar-nos i que vinguin els bombers, però quan els bombers ja estan apagant el foc…

NO ÉS NECESSARI QUE CONTINUA SONANT L'ALARMA!

Aleshores canviarem el foc/incendi per una lesió o infecció en els teixits del teu cos (grup de cèl·lules), i l'alarma és el dolor.

Quan ens lesionem o tenim una infecció ens interessa saber-ho per cuidar-nos bé i poder-nos recuperar, en aquest cas l'alarma del dolor està fent la seva feina correctament.

Però quan ja ens hem adonat i estem posant remei no cal que segueixi sonant l'alarma… Veus per on vaig?

Per exemple, et torces el turmell al carrer i et fas un esquinç, se't posa el turmell com una pilota i fa mal. Fa mal fins al moment que li poses remei i saps que es tracta, però quan el turmell està embenat i estàs fent el repòs necessari l'alarma del dolor s'apaga, encara que la lesió encara hi és, l'incendi s'està “reparant”, però ja no cal que continueu sonant l'alarma.

D'acord, aleshores comprenent això podem pensar que si tinc dolor és perquè hi ha una lesió o infecció, hi ha un “incendi”, alguna cosa li passa al meu cos.

Però no sempre és així.

Perquè el nostre “detector de fum” que és el cervell, la teva ment, pot activar l'alarma tan sols amb la predicció de “perill”, abans que passi “l'incendi”.

Ho sé. És complex. Però continua llegint.

És com si l'alarma antiincendi de casa teva s'activés quan hi ha un soroll molt fort, o quan hi ha molt corrent d'aire, o quan fa molta calor…és a dir, no hi ha incendi però l'alarma s'activa, per si de cas.

És massa previnguda.

Com que el dolor persistent (avui dia la neurociència l'anomena dolor neuroplàstic), s'activa quan la teva ment, conscient o inconscientment, interpreta que hi ha algun perill.

I digues-me tu, al ritme en què vivim avui dia, corrent a tot arreu, amb preocupacions donant voltes a la nostra ment constantment, qui viu “fora de perill”.

El dolor vol protegir-te del perill!

Però no distingeix si la teva preocupació és una lesió real o la por d'enfrontar-te a aquesta situació que et fa sentir malament (per posar-ne un exemple).

Però quan veus que l'alarma de casa teva és massa previnguda i que no funciona bé el que fas és trucar al servei tècnic perquè arreglin el “curtcircuit”, no crides els bombers perquè apaguin l'incendi, perquè no hi ha incendi.

Quan has anat a diversos metges especialistes, t'han fet 23 proves d'imatge, cadascú et dóna un diagnòstic diferent amb diferents medicaments, i tot i així el dolor (l'alarma) segueix sonant…cal deixar de buscar al cos, cal deixar de buscar “l'incendi” i arreglar el “curtcircuit”.

En això consisteix la Teràpia de Reversió del Dolor, a arreglar el curtcircuit.

Perquè el teu cos ja s'encarrega d'arreglar el mal, el dolor no cal.

Aleshores, comprenent això, quan estàs acorralat pel cercle viciós del dolor persistent la pregunta és:

Què manté l?alarma del dolor activada?

• És la por al propi dolor?
• La por que em passa una cosa greu que no troben?
• La por de viure sempre amb dolor?
• La por de ser cada cop més dependent?
• La por que empitjori?
• I un llarg etc. que comencen per la mateixa emoció.

Hi ha diferents estratègies per sortir de la por-dolor, aquí te'n deixo una:

Classes ByeByePain (Enllaç: https://byebyepainbcn.com/classes-regulares/)

Arreglem el curtcircuit junts.